dijous, 29 de març de 2012

El carrer dels Tres Llits


    Seguint una lectura compartida al Quellegeixes he descobert aquest llibre, amb un títol molt suggerent, ambientat a la Barcelona del principis del segle XX, i amb una acurada descripció dels carrers del Casc Antic de la ciutat (o Ciutat Vella, o el Raval, com en diuen ara).

    En Maurici és un fill únic de família benestant, despreocupat i frívol, acostumat a la vida fàcil, trasbalsat de cop per la sobtada desaparició de la Rita, una noia que fa de cosidora a casa seva amb qui manté una relació, per a ella sentimental, per a ell un passatemps. Intrigat i obsedit, en Maurici comença una investigació que l'aboca a una recerca pels barris baixos de la ciutat, plens de misèria i corrupció dins de la Barcelona en ple desenvolupament econòmic.

    Un 8 sobre 10 per aquest llibre que es llegeix ràpidament, molt ben ambientat i documentat per Roser Caminals, antiga veïna del Raval, i que forma part d'una trilogia amb La petita mort i La dona de mercuri, que no he llegit però penso fer-ho més endavant.

   Tot i que sóc de Barcelona, no conec gaire els carrers d'aquest barri (sóc de Nou Barris), i menys el nom, això va despertar el meu interès en llegir aquesta novel·la. La foto de dalt és del carrer dels Tres Llits.
    

diumenge, 11 de març de 2012

Come, reza, ama


    Liz és una jove escriptora molt i molt infeliç malgrat que sembli que ho té tot a la vida: una bonica casa, un marit que l'estima, una feina que li agrada, i la perspectiva immediata de ser mare. Però la Liz sent que tot això no és el que ella necessita, i amb un procés molt dolorós decideix trencar amb el seu marit i amb la vida que portava fins ara. Tot i això, no aconsegueix l'equilibri i pau interior que busca, i després d'uns mesos d'alts i baixos decideix marxar a la recerca de la pau espiritual en un viatge dividit en tres etapes: la primera (come) la porta cap a Itàlia, on descobreix el plaer de la conversa i la bona taula; en la segona (reza), viatja cap a l'Índia, a un centre de meditació i ioga, on aprendrà a controlar la seva turmentada ment; i en la tercera (ama) acaba el seu periple a l'illa de Bali, on retorna després que un vident li assegurés, dos anys enrere, que tornaria.

    A cavall entre autobiografia, llibre d'autoajuda i novel·la romàntica, escrita en un llenguatge planer i fins i tot col·loquial, presenta una protagonista en la trentena bastant neuròtica i amb unes possibilitats de fugida que ja voldrien haver tingut molts en determinats moments de la vida per trobar allò que els pugués fer feliços fora de l'ambient rutinari de feina i relacions socials.
   Té coses bones i no és difícil de llegir, algun tros una mica avorrit, però en general ha estat una lectura positiva.
   I la foto de la portada és aquesta, qui no és compra un llibre per sis euros?

dimarts, 6 de març de 2012

Gràcies per la propina

    De les Terres de l'Ebre de Primavera, estiu, etcètera, cap a València, a llegir en el seu català, tan particular que per alguns no és català, sinó valencià. Per mi tot és el mateix, ho entenc i m'agrada, no entraré en discussions lingüístiques sense sentit.

    Ferran explica la història de la seva infantesa i joventut, al costat del seu germà Pepín, amb la seva atípica família en els anys seixanta: sense conéixer el seu pare, que va morir jove, conviuen amb una mare que no ha superat la mort del seu marit, i amb l'avi i els dos tiets, dos exemplars molt humans i peculiars. El tiet Tomàs és divertit, irreverent i provocador en uns temps que no convidaven a la llibertat d'expressió; ell és el veritable protagonista de la novel·la. El tiet Ramonet és casolà, cuida l'avi malalt, té cura dels petits horts de la família, cuina i neteja la casa. Tota la narració transcorre dins una València seixantera i festiva, amb els costums típics de les gents senzilles, com el cinema i el ball, i d'altres no tant , com els puticlubs i els baretos, que molts cops fan de família de persones solitàries i marginals.

    La lectura d'aquest llibre, que va guanyar el Premi Sant Jordi de Novel·la l'any 1994, ha estat entretinguda i agradable. Fins ara només havia llegit Bulevard dels Francesos de Ferran Torrent i m'havia agradat, per aixó vaig el vaig triar, per les bones crítiques que he llegit d'ell, molts consideren la millor obra fins ara d'en Torrent.

dijous, 1 de març de 2012

Primavera, estiu, etcètera

    Després de llegir la genial ressenya de Viu i llegeix en el seu bloc (http://viuillegeix.wordpress.com/2012/01/11/primavera-estiu-etcetera-marta-rojals/), no em podia estar ni un minut més sense tenir aquesta novel·la a les meves mans, i així ho he fet, cap a la llibreria i comprada. Que ningú deixi de llegir la ressenya de Viu i llegeix, val la pena; i a més, em va tocar la fibra sensible professional... 
    L'Èlia torna a casa per Tots Sants, tal com fa cada any, per visitar la tomba de la seva mare i passar uns dies amb el pare. Però aquest any no és com els anteriors: la seva parella l'ha deixat, està a punt de quedar-se sense feina i no sap cap a on adreçar la seva vida. Malgrat això, en aquesta estada redescobrirà tant el seu poble com les seves gents, a qui coneix de tota la vida i que la coneixen de sempre, tot això amanit amb l'expressiu i ric dialecte de les Terres de l'Ebre.
    Tot i que jo sóc de ciutat, l'ambient de petit poble on tothom et coneix la vida i miracles no em resulta al·liè (per questions professionals), i l'he trobat molt ben reflectit, tant per les coses bones com per les dolentes. M'ha agradat molt, primera novel·la de Marta Rojals i espero que si torna a escriure una altra sigui tan tendre i amb el mateix sentit de l'humor amb què ha fet aquesta.