dilluns, 2 de juliol de 2012

No jugueu al cementiri



    Eli i els seus dos amics aprofiten les vacances d'estiu per jugar prop de casa seva, al cementiri. Tot i que la seva mare li ha recomanat que no hi jugui, ja fa temps que ho fan, i no troben cap altra diversió més interessant, els morts no fan mal perquè estan morts....o no?
   Per altra banda, Arcàngel Blasco, violoncelista de grans vaixells ha mort de manera repentina, i els seus amics es disposen a enterrar-lo, mentre intenten descobrir els secrets que amaga el seu violoncel.
   Aquest llibre són cent-seixanta-vuit pàgines que es llegeixen en un moment, amb les dues històries paral·leles que s'acaben creuant, és quasi com un conte de por per llegir una nit de trons. És la meva primera novel·la d'Olga Xirinacs, no està malament, espero llegir-ne una altra aviat.