Gràcies a un concurs ha anat a parar a les meves mans l'últim llibre de Tina Vallès. I el premi ha estat doble: el llibre i el plaer de llegir-lo, cosa que probablement no hauria fet de manera espontània, perquè els llibres de relats curts no acostumen a agradar-me gaire. El parèntesi més llarg forma part, a partir d'ara, de l'excepció que confirma la regla, des de la primera pàgina m'ha enganxat la manera d'escriure de Tina Vallès, tan senzilla i que fa únics moments de la vida quotidiana de qualsevol persona, de tan bé com els descriu.
Alguns relats m'han agradat més que d'altres, però tots ells en conjunt m'han resultat d'allò més agradable. La manera com els he llegit també ha fet que això sigui així, tres setmanes per llegir un llibre de cent vuitanta-set pàgines no és gaire normal per mi, però quan llegia cada relat em quedava alguna cosa a dins que durava uns dies, entre relat i relat, pensant en allò que havia llegit. Només cal llegir Taxi o Crema depilatòria per posar-se per uns moments en la pell de la narradora i veure que qualsevol dona pot ser protagonista d'un moment aparentment anodí de la vida que pren forma i cos i que atrapa.
Havia llegit en el bloc de Viuillegeix (http://viuillegeix.wordpress.com/) dues ressenyes de llibres de Tina Vallès i en parlava meravelles, ara veig que té molta raó la companya blocaire. Recomanable sí o sí.