dissabte, 16 de novembre de 2013

El enredo de la bolsa y la vida

    En una xafogosa Barcelona del mes d'agost i en plena crisi econòmica, el detectiu sense nom, estrafolari, maldestre, sense sort a la vida però bona persona, protagonitza una altra disparatada història d'intriga i aventura. Acompanyat de personatges tan divertits i esperpèntics com ell, recorre la ciutat per tal d'impedir una acció terrorista de repercusió internacional.  
    Amb ganes de llegir alguna cosa divertida vaig escollir aquesta novel·la d'Eduardo Mendoza, autor ja conegut per mi i de la qual esperava que em deixés el mateix record de les anteriors de la mateixa sèrie: El misterio de la cripta embrujada, El laberinto de las aceitunas i La aventura del tocador de señoras. I així va ser al començament, va ser fins i tot emocionant retrobar-me amb el protagonista, el detectiu aficionat que malviu a la seva perruqueria sense clients. Mica en mica van apareixent els personatges secundaris que representen tot allò que es mou a la ciutat: la família que regenta el baçar xinès davant la perruqueria, l'adolescent repartidor de pizza sense assegurar, l'africà albí sense papers que fa d'estàtua a la Rambla... Però a mesura que avança la narració va perdent força i el meu interès s'ha anat apagant mica en mica, fins al punt que he estat a un pas de no acabar-lo. 

    Eduardo Mendoza és un gran escriptor i un gran mestre de la llengua, algunes frases arrenquen un somriure només per la maestria amb què sap descriure un instant o una determinada situació. Però no ha estat prou per mantenir el nivell que personalment jo recordava de les anteriors entregues.


    

dimarts, 5 de novembre de 2013

La abadía de Northanger

    La jove Catherine deixa casa seva per passar una temporada als balnearis de Bath amb el matrimoni Allen, una parella veïna sense fills. És el primer cop que Catherine surt de casa seva i veu per davant seu una gran oportunitat de sortir de la rutina familiar i conéixer gent distingida i diferent, assistir al teatre i a balls. Les seves expectatives no quedaran decebudes, però es trobarà amb persones i situacions que la faran madurar i veure la vida tal com és i no com una novel·la gòtica, que és com ella, en la seva innocència, la imagina.
    Aquesta novel·la és ben diferent de les altres que havia llegit abans de Jane Austen. I és ben bé perquè la Jane d'entrada ja es presenta com a narradora de les aventures d'una heroïna que no ho és gens ni mica, a qui descriu com a insípida, poc agraciada, no gaire llesta ni treballadora. 
    He tingut la impressió que la lectura ha estat una crítica social des del començament fins al final, bastant irònica i retratrant una societat hipòcrita, falsa, que menysprea la novel·la i els novel·listes, i que només es mou per l'interès econòmic. 
    No és la novel·la més coneguda de Jane Austen, però gràcies al blog http://serendipia-monica.blogspot.com/ que la va recomanar, ha anat a parar a les meves mans una lectura molt entretinguda i gens decebedora.