dilluns, 22 de setembre del 2014

L'exclusiva!

    Tamara Sim és una jove periodista no gaire espavilada que treballa escrivint articles per a tabloides i revistes sensacionalistes. Un dia reb l'encàrrec de preparar un article sobre Honor Tait, periodista retirada i degana de la seva professió, amb un premi Pulitzer inclós i una trajectòria professional immaculada. L'Honor, ara ja molt gran, reb amb reticències la jove Tamara i immeditatament l'abisme generacional i personal entre ambdues dones genera una entrevista surrealista, on cap de les dues és capaç d'entendre l'altra.
    Aquesta novel·la és la primera d'Annalena McAfee, que és la dona d'Ian McEwan: se li veu la influència familiar. L'exclusiva és més que la història de dues periodistes completament diferents, és una àcida crítica al món editorial londinenc, farcit de gent molt poc professional, sense cultura ni escrúpols, alcohòlics i drogoaddictes alguns d'ells. És també la història de dues persones, dues periodistes amb una realitat personal molt diferent, dos móns completament oposats tot i compartir professió, i per a cap d'elles la vida és gens fàcil.
    Tot i que al començament em va costar una mica enganxar-me, i fins i tot vaig estar a punt de deixar-la, agraeixo profundament no haver-ho fet, ja que la segona meitat se m'ha fet molt més grata que la primera, i m'ha permés conéixer i entendre el context en què es desenvolupa la narració.

divendres, 5 de setembre del 2014

Estiu de relectures

    Seguint amb el que vaig començar al juliol, la poca motivació per lectures noves que m'ha envaït aquest estiu m'ha portat a escollir llibres que havia llegit, com a mínim, fa més de deu anys. Això té un perill, que és que la visió que n'obtingui sigui completament diferent, i fins i tot pot arribar a ser decebedora. Tot i això, no me n'he penedit gens.

    El club Dumas és un llibre de llibres, Lucas Corso és un mercenari a la recerca de llibres especials, versions originals, edicions antigues i que sense voler es veu implicat en uns assassinats per culpa d'un misteriós llibre sobre el dimoni. Hi ha una pel·lícula de fa anys, La novena puerta, que no he vist, protagonitzada per Johnny Deep. És una novel·la entretinguda però té el defecte o virtut dels llibres de Pérez-Reverte: massa tècnica, tant que el lector convencional es perd i fins i tot pot arribar a avorrir-se.

    La niebla y la doncella és la tercera entrega de les aventures de la parella de guàrdies civils Bevilacqua i Chamorro, que han d'anar a La Gomera a investigar la mort fa dos anys d'un jove d'origen alemany. No puc dir res negatiu, però és que aquesta sèrie m'agrada molt i no és el primer cop que en rellegeixo un.


    
I per últim, a casa feia temps que guardava una edició barata, d'aquelles que són la primera entrega d'una col·lecció, de Diez negritos, que vaig llegir quan era una adolescent apassionada de les novel·les d'Agatha Christie. És una lectura tan fàcil, tan lleugera i que a la vegada enganxa tant que potser repetiré amb alguna altra més.