dissabte, 30 de maig de 2015

Lectures escolars: Últimas tardes con Teresa

    Durant la dècada dels 50, el Pijoaparte, jove lladregot d'extracció social baixa, sobreviu com pot robant motos i buidant cotxes, tot esperant que arribi la seva oportunitat per millorar de vida. Impetuós i atractiu, durant una nit de Sant Joan es cola en una revetlla que es celebra als jardins d'una casa del barri de Sant Gervasi. Allà entrarà en contacte amb una jove morena a qui pren per una convidada més a la festa i que s'enamora bojament d'ell. Més tard descobrirà que forma part del servei domèstic de la família Serrat, però això li servirà per acostar-se a Teresa, jove universitària rebel i d'esquerres, que l'idealitza com a representant d'un moviment obrer oprimit per la burgesia de la qual ella mateixa en forma part.
    Aquest llibre és una de les lectures obligatòries de primer de batxillerat d'aquest any, i axò m'ha servit per no deixar passar l'ocasió de llegir una novel·la, mítica segons el meu punt de vista, que fa molt de temps que volia llegir. En ella queda molt ben retratada la diferència entre classes socials i els barris de Barcelona, tant presents en l'obra de Juan Marsé. És especialment interessant com descriu el barri del Carmel i els seus carrers, la vida miserable dels murcianos o xarnegos, i en contrast, la vida fàcil dels joves burgesos, amb estius eterns a la platja i als bars de moda.
    No sé si serà la lectura més adequada per a adolescents, i si acabaran d'entendre el rerefons de la novel·la, que a vegades pot ser una mica pesada de tant absolutament descriptiva i plena d'adjectius que és. El que sí sé és que s'ha de llegir, la considero una d'aquelles que són imprescindibles tant per la temàtica com per entendre una època que a alguns no ens queda tan llunyana. 

    El bar Delicias, on el Pijoaparte juga a cartes amb la gent del barri, és real, com tants altres escenaris representats en la novel·la. I els protagonistes de la pel·lícula, em semblava que els veia passejar per Barcelona mentre el llegia.

dijous, 21 de maig de 2015

Puta pasta

    En Marc passa una mala temporada: la seva exdona no el deixa tranquil, el seu negoci de serveis lingüístics s'enfosa... En ple mes de juliol, sota la xafogor barcelonina, en Marc pensa què pot fer per sortir del pou quan la bella Verònica, amiga de la infància, li proposa una solució per als seus problemes. Però la Vero no és de fiar, com tampoc ho és el diputat Bernal, per a qui el Marc ha de fer de "negre", redactant discursos polítics. La Virgínia, esposa del diputat i honorable dama de la societat catalana, ja l'ha avisat, que no s'enredi en negocis amb el seu marit ni amb la Vero, secretària del diputat. Però la situació és desesperada i cal buscar solucions. El que no sap el Marc, encara que ho intuieix, és que accedir a treballar per al diputat mitjançant la Verònica li complicarà la vida molt més del que es pensa.
    Aquesta novel·la, la primera d'Emili Bayo, ha rebut l'últim premi Crims de Tinta. No sempre un premi literari és garantia d'una bona novel·la; no sé si serà o no un èxit de vendes, el que sí sé és que m'ho he passat d'allò més bé llegint-lo. El Marc és un personatge entranyable, un supervivent que ha sabut sortir del pou al qual estava destinat pel seu origen. La trama és fàcil de seguir, hi ha tots els ingredients típics de les novel·les negres: el policia alcohòlic però íntegre, el sicari sense escrúpols, la dona bella i perillosa. 
    Sense grans pretensions, Emili Bayo ha escrit una novel·la negra molt aconseguida i amb un premi ben merescut, que espero li doni el ressó que es mereix.

dilluns, 4 de maig de 2015

Los cansados

    Los cansados és un llibre curtet, de 152 pàgines, que descriu en forma de pensament el diàleg, o més aviat el no-diàleg entre un pare i el seu fill adolescent. La relació entre pare i fill no és fàcil, no només per la manca de comunicació, sinó per un abisme entre les dues generacions que queda palès en el quasi autisme del fill i la incapacitat del pare per entendre el comportament del fill.
   Aquest llibre ha estat un èxit de vendes a Itàlia, la temàtica interessa a qualsevol pare/mare amb fills adolescents, poques pàgines: tots aquests factors el van fer caure a les meves mans. Amb una prosa molt elaborada i una gens subtil ironia, és una obra que trenca motlles, diferent a allò que es pugui esperar sobre els conflictes intergeneracionals. Al començament em va enganxar, però aviat vaig desencantar-me, potser més per l'estil que pel contingut, amb això no vull treure-li cap mèrit, al contrari. Per exemple, m'ha semblat genial el capítol on pare i fill van a comprar una dessuadora, molt recomanable per qualsevol pare o mare que hagi anat a certa botiga d'un conegut centre comercial de Barcelona (i no diré el nom).