dimecres, 30 de desembre de 2015

Lectures 2015

    S'acaba l'any i és hora de fer recapitulació. Uns anys ho he fet i d'altres no, per mandra o per manca de temps i aquest any, malgrat no haver llegit gaire, m'he animat a fer-ho de nou, tot esperant que l'any proper sigui una mica més lector i més profitós que aquest. 
    Tot i haver llegit més llibres que el 2014 no tinc un balanç molt positiu excepte pel que fa a novel·la negra, que fent números no pensava que hagués llegit en una proporció tan alta, 10 de 25 en total. D'entre aquestes destacaria Puta pasta, El aroma del crimen i La dona de gris, sense desmerèixer les altres, i la relectura de L'abominable crim de l'Alsina Graells, a més del descobriment personal que he fet de Henning Mankell.
Resultado de imagen de women reading    Pel que fa a les altres hi ha hagut de tot una mica, amb alguna que altra decepció, llibres dels que esperava més perquè coneixia l'autor o perquè les ressenyes i/o publicitat que havia llegit me n'havien animat. Això ha fet que de tot el que he llegit tres llibres siguin relectures, mentre cercava un llibre que m'esperonés les ganes de llegir que anaven decaient mica en mica. Destacaré Últimas tardes con Teresa, lectura imprescindible per entendre una època.
    I de cara al 2016, només espero que tant les meves lectures com les de tots els que en som malalts siguin emocionants, tendres, absorbents, molt entretingudes, profitoses i que ens vagin deixant un agradable pòsit en l'ànima.

dimecres, 23 de desembre de 2015

Amb l'alè al clatell

    Un cop finalitzades les vacances d'estiu, la comissaria d'Ystad torna a la normalitat. Només hi ha una mare que insisteix que la desaparició de la seva filla i dos amics més la nit de Sant Joan no és normal, tot i que durant l'estiu les famílies han anat rebent postals dels joves des de diferents llocs d'Europa. L'inspector Wallander no es troba bé, fa calor, està molt cansat, comença a sospitar que les postals poden ser falses. El seu company Svedberg desapareix sobtadament, ningú no sap on és a la vegada que descobreixen que ha passat les seves vacances investigant pel seu compte el cas dels joves desapareguts.
    Després de la mort de Henning Mankell vaig pensar que era imperdonable no haver llegit cap dels seus llibres. Casualment vaig trobar en una llibreria de segona mà Amb l'alè al clatell i no m'ho vaig pensar dos cops. Ha resultat una molt bona lectura, angoixant a voltes, on el lector acaba empatitzant amb el pobre Wallander, malalt, sol, agobiat, desbordat pels esdeveniments i les circumstàncies però al cap i a la fi un brillant investigador, malgrat els entrebancs que es va trobant i els que ell mateix es provoca i que no li permeten pensar clarament.
    M'ha sorprès gratament Mankell, fa temps que no llegia novel·la negra sueca perquè totes les trobava tallades pel mateix patró: assassins psicòpates, alcohòlics, maltractadors de dones; persones solitàries, poca comunicació entre la gent... suposo que tot això vol reflectir una mica la societat sueca, i dic suposo perquè desconec completament la realitat d'aquesta societat. Però aquest llibre és diferent, tot i que conté alguns dels elements que he anomenat abans, la investigació es basa molt en parlar amb uns i d'altres, en pensar molt i la investigació científica pràcticament és inexistent.
    En aquest llibre de segona mà, que tot i ser d'una edició de qualitat conté un munt d'errades tipogràfiques, he trobat una sorpresa: una postal amb una foto en blanc i negre de la ciutat de Dresden l'any 1949, encara amb els estralls produits per la Segona Guerra Mundial.