dissabte, 24 de gener del 2015

L'analfabeta que va salvar un país


    La Nombeko viu a Soweto, d'on no ha sortit mai, i malgrat ser analfabeta i filla d'una mare enganxada als dissolvents es pot considerar afortunada perquè té feina: buidar les latrines del sector B del gueto. La Nombeko és una nena espavilada i un geni amb els números, cosa que la portarà a un destí molt diferent del que esperen qualsevol dels seus veïns.
    Així és com comença aquesta disparatada i esperpèntica segona novel·la de Jonas Jonasson, seguint la mateixa línia de L'avi de cent anys que es va escapar per la finestra, però molt més inversemblant, tot i que en cap moment pretén ser realista. Més aviat és com un còmic de revista satírica novel·lat, on tots reben la seva ració d'irònica crítica: el govern sud-africà de l'apartheid, els països amb armament nuclear i els que el volen tenir, els serveis secrets israelians, els governants que només miren el propi interès i mai el del seu poble, els comunistes, els capitalistes i els anarquistes.
    Ni de bon tros m'ha agradat tant com L'avi..., només he mantingut l'interès els primers capítols, crec que l'autor s'ha passat de llarg en voler ser fidel a l'estil que tan èxit li ha donat. Tanmateix fa passar una bona estona i arrenca algun somriure de tant en tant.

divendres, 16 de gener del 2015

El umbral de la eternidad

    Abans de començar a escriure aquesta ressenya he rellegit la que vaig fer sobre L'hivern del món, i he llegit que tot i haver-me agradat molt, la part política és la que se'm va fer més feixuga.
    Ara haig de dir que tot el llibre se m'ha fet feixuc, molt feixuc, fins i tot m'he plantejat deixar-ho, però és l'últim de la trilogia i me l'han regalat, per tant he fet un esforç i l'he acabat. 
    Continua la història de les famílies amb què va començar La caiguda dels gegants, cadascuna d'ella amb el seu entorn: l'Amèrica dels Kennedy, la Unió Soviètica, els dos Berlin i el Regne Unit. La construcció del mur de Berlin, la Guerra Freda, el comunisme soviètic repressiu, el racisme als Estats Units als anys 60... Sobredosi política i personatges que han perdut la seva naturalitat per convertir-se en personatges de folletín. El principi és bastant acceptable, però una mica abans de la meitat ja m'havia perdut en el maremàgnum de personatges polítics, sort que com ja tinc un quants anys molts dels noms els conec.