dijous, 22 d’octubre del 2015

Cumbres borrascosas

    El sr. Earnshaw, propietari de la mansió Cims borrascosos, arriba  de viatge portant un nen, en Heathcliff, que ha trobat tot sol i que acull com un fill a casa seva. La seva filla Catherine de seguida li agafa carinyo, però en Hindley, l'altre fill d'Earnshaw, el menysprea ostensiblement. Heathcliff i Catherine mantenen una bona amistat que amb els anys es convertirà en amor, però la mort del sr. Earnshaw complica la seva relació. Heathcliff, que ha crescut aspre i maltractat per Hindley, s'ha convertit en un home de fort caràcter i rancuniós, enamorat de la Catherine. Les disputes entre Hindley i Heathcliff són contínues i cada cop més fortes, qualsevol oportunitat és bona perquè Hindley humiliï en Heathcliff, més encara quan els veïns de La granja dels tords, els joves Edgar i Elisabeth, entren en escena.
    Feia temps que tenia ganes de llegir aquest clàssic de la literatura anglesa, però el més bo que he tret d'aquesta lectura són les consultes que he fet googlejant per entrendre una mica quina mena de llibre he llegit. He tingut a més la mala sort d'anar a ensopegar amb una traducció penosa i una edició plena d'errates, això ha fet encara més difícil la lectura. A més, m'ha quedat la desagradable impressió de no haver entès per què aquesta novel·la m'ha semblat més aviat un fulletó per entregues una mica passat de voltes que una gran obra literària. Els diàlegs extrems i fins i tot violents entre els personatges, les passions desenfrenades i malenteses que arriben a fer emmalaltir i morir, el desig de venjança de Heathcliff que dura tota una vida... Tot plegat una mica massa excessiu. 
    No he trobat en aquest llibre el plaer de llegir que havia gaudit en d'altres contemporanis com Jane Eyre o inclús anteriors, com Sentit i sensibilitat.