diumenge, 18 de setembre del 2016

La filla del Nord


   La vida no ha sigut fàcil per la Berthe: de petita va perdre primer la mare i després el pare; va haver de marxar de la seva Montreal natal per anar a viure a Sept-Îles amb l'àvia, que poc després també va morir, i la seva tieta Lisa se l'emporta a Nova York, on ha d'adaptar-se a un nou ambient.
   Ara que ja és adulta i independent, deixa Nova York per retornar als seus orígens al Canadà, on es retrobarà amb el Maikaniss, indi innu amic de la infantesa. També s'haurà d'enfrontar als fantasmes del passat i a una recerca de la seva pròpia identitat, que la farà viatjar a Barcelona i el Pallars.

   No sé ben bé com qualificar aquesta novel·la, que pot semblar una història romàntica. Malgrat que hi hagi amor pel mig i que per les peripècies de la Berthe pugui semblar un melodrama, res més lluny de tot això: el relat resulta ser una mena de diari íntim d'una dona jove sacsejada per tota una sèrie de desgràcies familiars però viscudes amb el dramatisme just, amb ganes de viure i tirar endavant, de conéixer el seu passat i reconciliar-s'hi. 
   M'ha resultat molt interessant la descripció que fa l'autora, M. Dolors Millat, de la realitat dels indis innus al Canadà, molt instructiva i crec que desconeguda pels europeus en general.

dilluns, 12 de setembre del 2016

Fronts oberts

Resultado de imagen de fronts oberts pau vidal
    Aquest cop, el protagonista d'Aigua bruta, en Miquel Camiller, filòleg obsesiu i una mica friki, treballa com a professor de català a l'escola de policia de Catalunya. El contacte amb els policies, algun d'ells amics seus, el fica sense voler en la investigació de la mort d'un jove becari universitari, el cos del qual ha aparegut en un bosc del Maestrat. Així, en Miquel, maldestre en la vida quotidiana i com a investigador també, tindrà ocasió de, a més de treballar conjuntament amb la policia, afegir més paraules i expressions a la seva interminable llista. 

    Ha resultat una lectura ràpida, divertida, amb un grapat considerable de sentit de l'humor i sense pretensions, que distreu d'una manera peculiar i agradable per a tots aquells als qui interessa, encara que sigui de una mica només, les diferents formes de parla de la gent del nostre país. 

dilluns, 5 de setembre del 2016

Els enemics silenciosos

Resultado de imagen de els enemics silenciosos
    He començat aquest llibre amb molta il·lusió i no l'he acabat. I la trama està bé: tracta de la investigació sobre l'assassinat a Barcelona durant la postguerra de la prostituta Dolores Rey, un personatge real i un cas que mai es va aclarir del tot.
   Però la protagonista, la detectiu Nora Prim, no m'ha enganxat gens: el fet que tingui l'estranya capacitat de viatjar en el temps m'ha fet perdre tota la fe en el personatge i en la novel·la. Potser no estava preparada per un component paranormal i esperava una trama més real, tenint en compte que es basa en fets reals. Amb tot això no vull dir que no sigui un bon llibre, que segurament ho és, alguna cosa ha de tenir perquè hagi esdevingut un èxit de vendes, però no és el que esperava i no m'he vist amb ganes d'acabar-lo.