dilluns, 24 d’abril del 2017

De Sant Jordi 2017 i de premi Cervantes



Resultado de imagen de rosas y libros sant jordi    Aquest any la meva collita de Sant Jordi no ha estat molt abundant, cosa que en el fons no m'importa gens perquè em passo tot l'any mirant i comprant llibres, fins que els prestatges s'enfonsin pel pes de la cultura. Casualment, el número 1 en vendes en castellà ha estat també el meu número 1, es a dir, Patria de Fernando Aramburu, i que penso començar a llegir tan aviat com pugui.

    Per altra banda, divendres passat va tenir lloc la cerimònia d'entrega del premi Cervantes a Eduardo Mendoza, un senyor que sap escriure molt bé tot i que el que he llegit d'ell fins ara no m'acaba de fer el pes, sobretot a mesura que he anat avançant en les seves lectures. Llegint les notícies vaig anar a parar al discurs que va fer en l'entrega del premi, del qual destacaria una frase que m'ha cridat l'atenció:
Resultado de imagen de eduardo mendoza premio cervantes
  "Yo creo ser un modelo de sensatez y creo que los demás están como una regadera, y por ese motivo vivo perplejo y atemorizado por cómo está el mundo".

   Frase molt simple i que defineix no només el seu estat d'ànim sinó el de moltes més persones, inclosa jo mateixa.

   Espero que Sant Jordi hagi estat molt profitós per a tothom.

dijous, 20 d’abril del 2017

Eclipse total


Resultado de imagen de eclipse total stephen king   El 20 de juliol de 1963 es va produir en una zona de l'estat nordamericà de Maine un eclipsi total de sol, fet que va provocar que en l'illa de Little Tall molta gent anés a veure aquest insòlit fet en una zona privilegiada per a la seva observació. Quasi bé trenta anys després, Dolores Clairborne es troba declarant davant de la policia de Little Tall per un crim que ella afirma no haver comés. La narració és durant tota la lectura, on no hi ha lloc a la pausa, és el monòleg de la Dolores intentant demostrar la seva innocència, i per això haurà de tirar molt enrere en el temps, inclús abans que es produís el famós eclipsi.

   Stephen King no és ni molt menys un dels meus autors preferits, més que res perquè no m'agrada el gènere de terror, que suposo que són la majoria dels seus llibres. Tot i això, en un moment d'aquells de no sé quin llibre començar ara, no em ve de gust res del que tinc a la pila de lectures pendents, trobo una edició d'aquelles que fa un munt de temps venien amb El Periódico de diumenge d'Eclipse total, llegeixo la contraportada i penso que no pinta malament. I m'he trobat, per sorpresa meva, amb una novel·la que no té res de terror i sí una mica de novel·la negra. A més, la manera com està escrit, sense capítols i amb la Dolores parlant sense parar, fa venir ganes de no parar de llegir fins al final. Recomanable per a tothom i sense fenòmens paranormals.

   

dimarts, 11 d’abril del 2017

La violència justa

Resultado de imagen de la violencia justa
    Alexis Rodon és un expolicia cap de seguretat d'uns grans magatzems; va haver de deixar la policia arran d'un cas en què va perdre els estreps i va maltractar un segrestador de nenes. Teresa Olivella és una dona amb un passat tràgic, amb un exmarit que la maltractava i que va perdre el seu únic fill en un accident de cotxe on ella mateixa conduïa. Aquests dos personatges van narrant cadascún en un capítol rere l'altre la seva situació personal, com les seves vides es creuaran i com els portaran a veure's involucrats en determinades situacions on, com diu el títol, hauran d'aplicar la violència justa; o potser més.
   Novel·la negra negríssima, amb un protagonista íntegre però que no pot tolerar determinades situacions i que es veurà implicat en la investigació d'una trama de segrest i prostitució infantil, Rodon és un típic personatge de pel·lícula que a vegades pot resultar una mica inversemblant però que no decep en cap moment. L'equilibri mental de la Teresa penja d'un fil, coneix el passat del Rodon per la premsa i pensa que ell és la persona que necessita per intentar superar el passat que la turmenta.
   La violència justa és una novel·la molt violenta, amb una trama complexa i ben desenvolupada on apareixen tots els personatges que hom espera que apareguin: jutges, proxenetes i prostitutes, polis corruptes i d'altres íntegres. Tot això dins l'àmbit més proper, pels carrers de Barcelona, on no resulta difícil imaginar els protagonistes. Ja puc esborrar aquest llibre de la llista de pendents de llegir, amb la satisfacció d'haver gaudit d'una molt bona lectura que m'ha enganxat des del primer moment i en cap moment m'ha decebut.