diumenge, 23 d’octubre del 2011

La meva (petita) biblioteca

    No tinc gaires llibres, més que res per manca d'espai. Per això, quan vull comprar-ne un, acostumo a pensar-m'ho molt i a seleccionar acuradament el que compraré: m'agrada conservar els llibres que m'han donat alguna cosa, amb els quals he passat bons moments, i que, un dia o un altre m'agradaria tornar a llegir. No sempre me'n surto, el que a priori sembla prometedor a vegades no ho és.
    Aquesta és una de les meves petites joies, és l'únic llibre que tinc dedicat pel seu autor, i curiosament, ni l'he obert: el vaig llegir de la biblioteca, però em va agradar tant que me'l vaig comprar fa dos anys, durant la Setmana del llibre en català. Per cert, avui han entrevistat a Jaume Cabré a Página 2.

divendres, 14 d’octubre del 2011

Jesús m'estima

    No tinc ganes de pensar; i com que no en tinc, cap llibre interessat i/o bo em ve de gust, així que només penso en llegir coses planeres, amb una mica de sentit de l'humor, o bé algun llibre que tingui per casa i que en el seu moment em va deixar empremta. Fa dies i dies que tinc Màrmara a la tauleta de nit i no he passat de la pàgina 50. M. de la Pau Janer té molt mala premsa, però el que he llegit d'ella fins ara m'agradat força, tot i que són dels seus primers llibres, res dels últims anys (com Lola, que em va agradar molt).
    Així doncs, m'he "rebaixat" a llegir Jesús m'estima, agafat de la biblioteca. He agafat aquest, com podria haver agafat qualssevol dels llibres de Marian Keyes, que tan i tan bé van per aixecar-me l'estat d'ànim lector, o una novel·leta d'Agatha Christie o de Rosamunde Pilcher.
    La primera frase ja dóna una idea de per on anirà la lectura: " Mai de la vida Jesús va tenir aquest aspecte, vaig pensar en veure un quadre del Sant Sopar al despatx del capellà. Si era un jueu àrab, com és que a la majoria de quadres sembla un dels Bee Gees?".
    Crec que no val la pena fer cap ressenya d'aquest llibre, quan em quedaven 40 pàgines me les he saltat i he anat directe al final. Només dir que ocupa el seu lloc dins la immensa quantitat de llibres que hi ha, i que fa la seva funció social.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

A la Mola per Coll d'Eres


    Clàssica excursió pel Massís de Sant Llorenç del Munt. Ha fet un dia radiant, calor i molta gent. Una pena veure tot tan sec i la tardor que no acaba d'arribar. 
    Tot i això, he pogut fer alguna foto interessant, com aquesta, que reflexa els colors que ja hauríem de veure per tot el bosc.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Crucero de otoño


    Fa anys vaig llegir Volveremos a Venecia, de Luis de Val, i em va agradar molt el seu estil d'escriptura, fàcil, planer però alhora profund. M'agraden les novel·les que estan escrites d'aquesta manera, senzilla. Per això vaig voler repetir amb del Val quan tragués un nou llibre. Esperava trobar-ho a la biblioteca, però no ha estat així, i finalment vaig haver d'encarregar-ho a la llibreria i vaig aconseguir una edició de butxaca que he llegit en quatre dies.

    Crucero de otoño tracta d'un espia jubilat a qui encarreguen una última feina, que ell no vol fer inicialment, fins que sap que, en el vaixell on ha de fer aquesta feina, viatja una dona amb qui fa anys va tenir una història d'amor. Paral·lelament, altres personatges que viatgen en el creuer tenen les seves pròpies històries personals, tot impregnat d'un sentiment tardorenc, de pèrdua d'il·lusions, de malenconia, d'un futur decebedor i sense al·licients. 
    M'ha agradat molt, potser aviat torni a rellegir Volveremos a Venecia, que, si no recordo malament, té també aquest to de pèrdua tan adient a la tardor.