diumenge, 20 de novembre del 2011

La canción de Mbama

    Luis Urzaiz és un metge que viatja a l'Àfrica en la seva joventut per donar-li sentit als seus estudis de medicina, tot just acabats. Aquesta decisió transformarà la seva vida, mai més deixarà Àfrica, malgrat això suposi el final del seu matrimoni i el distanciament definitiu dels seus fills, als qui pràcticament no coneix. Convertit ja en un home madur, espera el reconeixement a la seva feina en forma d'un premi Nobel al qual ha estat nominat tres cops.
    Ho he llegit en un dia, sembla més un relat curt que una novel·la. És interessant, tot i ser curt pel meu gust, perquè el protagonista està ben retratat, més en els seus defectes que en les seves virtuts, més en el sentiment de culpabilitat que el neguiteja que en el seu paper com a metge-heroi. I també crida l'atenció que, malgrat sentir-se culpable de diversos fets del seu passat, relacionats amb la seva activitat professional, i que no li deixen la consciència tranquil·la, es considera ell mateix amb molt més dret a ser reconegut amb el premi Nobel que altres persones i institucions.
    Abans havia llegit de Javier Reverte El médico de Ifni y Venga a nosotros tu reino, tots dos em van agradar més que aquest llibre.

dijous, 17 de novembre del 2011

Una cancó per a dies de pluja

http://www.youtube.com/watch?v=jPnLWawNw0U



Noa i Serrat canten junts Es caprichoso el azar. Una cançó maquísssima, per a escoltar en dies com aquests, de pluja sense parar, núvols i tardor a fons.

dijous, 3 de novembre del 2011

El port de les aromes

    Mai fins ara m'havia plantejat que darrere el nom de Hong Kong hi ha un petit gran país amb història i vida pròpia. Tampoc sabia el paper que havia jugat durant la Segona Guerra Mundial. Tot un món desconegut se m'ha obert davant dels ulls després de llegir aquesta novel·la de John Lanchester.

    Tres personatges en tres èpoques diferents acaben trobant-se, amb el rerefons de la història recent de Hong Kong, i amb l'amor, el poder i els diners com a punt comú.

    Hi ha diverses frases que m'han agradat, d'entre elles: 
A la pàgina 307: " - Ha d'admetre que , fins i tot pel que és costum al continent, és molt bo això que et convidin a subornar algú com a part d'una campanya anticorrupció". Sense comentaris... 
A la pàgina 309: "L'organització de l'empresa Weigen és força complexa. Tot i que la companya matriu té la seu a Düsseldorf, la filial a l'estranger és al Regne Unit perquè la mà d'obra és més barata, les normatives laborals són mínimes i perquè l'anglès és la llengua més útil per als negocis. (....) Molts dels que hi treballen, especialment els directius més importants, són alemanys. Els guàrdies de seguretat són caribenys i les secretàries angleses. El taxista era pakistanès....". Perfecta descripció de la segregació laboral per nacionalitats, una realitat ben present en l'economia actual.
    Una altra de les coses que més m'ha agradat és la descripció que fa de la rutina i costums dels tres protagonistes en la seva quotidianitat. Afegeixo un mapa de Hong Kong, imprescindible per ubicar-se, i que està també dins el llibre.