dissabte, 25 de febrer del 2012

Habitaciones cerradas

    Violeta és néta d'Amadeo Lax, un conegut pintor barcelonès modernista ja desaparegut; experta en l'obra del seu avi, viu a Chicago. Un dia reb una carta d'una dona desconeguda que la convida a visitar-la, ja que la seva mare, morta fa poc temps, l'anomena en una de les clàusules del seu testament. Després d'alguns dubtes viatja a Barcelona primer per supervisar les obres de rehabilitació de la que fou la casa dels seus avantpassats, cedida a la Generalitat y que està previst que es converteixi en una biblioteca. La casa conté un esplèndid fresc on està retratada Teresa, la seva àvia, i que serà enretirat per començar les obres. A partir d'aquest moment començarà per a Violeta el descobriment de part de la història de la seva família, només part, ja que hi ha coses que mai no es poden recuperar.
    En aquesta novel·la s'alternen el passat i el present, fent un trencaclosques que mica en mica va encaixant fins a donar un resultat sorprenent, sobretot per a la Violeta, i que fa canviar el seu destí.
    Tres mesos he hagut d'esperar per tenir aquest llibre a les meves mans, vaig veure alguna bona crítica en algun lloc que no recordo i la llista d'espera a la biblioteca era llarga... Ha valgut la pena esperar, tot i que en alguns moments m'ha semblat llegir una novel·la rosa, però he trobat força interessant l'aparició de personatges reals de principis del segle XX, en plena expansió urbanística de Barcelona, i el descobriment del Santet del Poblenou, que apareix en algun capítol i que realment va existir. 

dissabte, 11 de febrer del 2012

Aigua bruta

    En Camil és un filòleg que treballa recollint argot per a l'Acadèmia d'Estudis Catalans, i per fer-ho viatja d'un poble a un altre amb la seva potent moto. Per atzar es troba davant d'un cas una mica estrany: un vilatà d'un dels pobles que visita mor per una malaltia desenvolupada molt ràpidament, i casualment en aquest poble una empresa farmacèutica aboca els seus residus a la riera per on pasejava habitualment el mort. Tot això porta en Camil a deixar una mica de banda la seva recerca de mots per ficar-se en una investigació que li portarà més d'un mal de cap.
    El protagonista és un detectiu tan atípic i peculiar com els personatges que l'envolten: la Juli, estudiant que li fa d'ajudant i més espavilada del que sembla; la Teresa, la seva cap; en Richi, policia pluriempleat i font inesgotable de l'argot del carrer; i sobretot la padrina, venerable velleta mallorquina amb qui viu en Camil i que dedica tot el seu temps a llegir llibres de lladres i serenos
    Aquesta novel·la, de gènere negre, m'ha semblat molt entretinguda, amb una bona dosi de sentit de l'humor, ben documentada des del punt de vista científic i fàcil de llegir, barrejant argot del carrer amb paraules poc o gens habituals, pròpies d'un filòleg. Espero poder llegir aviat el nou llibre de Pau Vidal, Fronts oberts, amb el mateix protagonista. I espero que surti també la padrina, només per llegir-la com parla ja val la pena.



    

diumenge, 5 de febrer del 2012

BCN Negra

    Aquests dies es celebra a Barcelona la Setmana dedicada la novel·la negra. Malauradament per qüestions de temps (com sempre) no hi podré anar. Però per compensar, avui he començat a llegir Aigua bruta, de Pau Vidal.
  

dimecres, 1 de febrer del 2012

Lectures escolars: Nada


    Guanyadora del Premi Nadal l'any 1944, és una novel·la que feia temps que tenia ganes de llegir, i aprofito les lectures obligatòries de l'institut per treure-li el suc a un llibre que si m'haguessin obligat a llegir amb setze anys hauria trobat avorrit i no hauria entès (com li passa a la majoria d'estudiants...).

    Andrea és una jove de divuit anys que viatja del seu poble a Barcelona per seguir estudis universitaris. La il·lusió per l'arribada a la gran ciutat queda ràpidament eclipsada per l'ambient que es viu a casa de la seva àvia i tiets, al carrer Aribau. La casa està bruta i descuidada, la seva àvia està perdent el cap, l'oncle Juan està desquiciat i maltracta la seva dona. La tia Angustias pretén controlar cada moviment de l'Andrea per tal que es comporti com una noia pietosa. La criada Antonia domina la cuina i no hi deixa entrar ningú, i viu únicament per satisfer l'oncle Roman, personatge turmentat i turmentador, de forta personalitat, dominador i manipulador de la resta d'habitants de la casa. A tot això s'afegeix la penúria econòmica dels anys immediataments posteriors a la guerra.
    Andrea troba en Ena, companya d'estudis, alegre i de bona posició, un món de llum en la grisor del carrer Aribau, omnipresent durant tot el llibre simbolitzant tot allò d'on ella creu que no en treu res. A més, fugint del control de la tia Angustias, paseja sola per una Barcelona que li descobreix paisatges inesperats.
    M'ha agradat molt com descriu l'autora l'ambient tens que es viu constantment a la casa, i com ho viu ella com a innocent adolescent. També els carrers i edificis de Barcelona, des de la zona acomodada del carrer Muntaner amunt fins el barri xinès, la catedral, la Rambla. Malgrat això, he trobat a faltar més referències a l'anterior vida de l'Andrea.