diumenge, 20 de maig del 2012

La librería de las nuevas oportunidades


    Jasmine és una executiva d'origen indi que viu a Los Ángeles, acabada de divorciar i sense poder superar que el seu marit l'hagi deixat per una altra dona. La seva tia Ruma, que regenta una llibreria a l'illa de Shelter, prop de Seattle, li demana que es faci càrrec del seu negoci mentre ella viatja a l'Índia per ser tractada d'una malaltia. Jasmine veu l'oportunitat de canviar d'aires, intentar oblidar la traició del seu exmarit i visitar la seva família. Un cop allà es troba amb una llibreria ubicada en un antic edifici estil victorià, ple de racons, teranyines i pols, però amb personalitat pròpia, desordenat i governat per una figura del déu-elefant Ganesh i per la tia Ruma, personatge peculiar que combina el sari tradicional indi amb roba més adequada per al plujós clima de l'illa. Els esperits que habiten la llibreria, els llibres antics i els seus autors (Jane Austen, Poe, Beatrix Potter i molts més) ajudaran Jasmine a retrobar el camí cap a la felicitat, dins un ambient encantat, el dur clima de Shelter i les olors que continuament estimulen la Jasmine: la cuina índia, el mar, els arbres i les espècies.

    La primera novel·la d'Anjali Banerjee traduïda al castellà i al català és una novel·la fàcil de llegir, on s'idealitza la figura del llibreter, capaç de saber quin llibre busca i necessita cada client, amb no gaires pàgines (299), entretingut i per passar l'estona, sense pretensions però agradable, com un conte, inclús a vegades es pot pensar que s'està llegint una novel·la "rosa". 
    Quan vaig llegir la ressenya de Quadern de mots
 (http://quaderndemots.blogspot.com.es/2012/04/la-libreria-de-las-nuevas-oportunidades.html ) de seguida em va atreure i, dit i fet, a les meves mans i llegit en qüestió d'una setmana. Per passar una bona estona llegint en el tren o el metro. 
    Voldria destacar un detall del llibre que m'ha sorprès gratament i que, si jo tingués una impremta de llibres, intentaria incorporar a tot allò que sortís de les meves màquines: cada capítol està encapçalat pel seu número corresponent i un senzill dibuix d'una pila de llibres.

2 comentaris:

  1. T'ha agradat!

    Sí, una lectura agradable i distreta. És veritat, el detall del dibuix en cada capítol, encara que sigui una tonteria, és bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, m'ha agradat. De fet, després de llegir la teva ressenya ja sabia que m'agradaria.

      Elimina