diumenge, 26 d’agost del 2012

El lector de Julio Verne



   Nino és un nen de nou anys que viu en una casa cuartel de la Guàrdia Civil en un poble de Jaén amb la seva família. La història de Nino arrenca l'estiu de 1947, quan arriba al seu poble un home, Pepe el Portugués, que s'instal·la en un molí abandonat als afores del poble i deixa fascinat el nen. Entre Nino i Pepe començarà una bona amistat, Nino sent una gran admiració per Pepe, i poc a poc anirà descobrint una nova manera de veure el món, fora dels murs i la repressió encoberta en què viu, sense que ell s'hagi adonat, dins la casa cuartel, on creu que no tindrà futur professional, ja que és baixet per la seva edat i el seu pare, patint pel seu futur, vol que estudiï mecanografia, ja que no creu que arribi a l'alçada necessària per ser guàrdia civil com ell. Altres persones marcaran el seu pas de la infantesa a l'adolescència, amb el rerefons d'una dura postguerra que no s'acaba a la Sierra Sur de Jaén, on encara hi ha gent que ho deixa tot enrera per anar al monte, a lluitar per una llibertat en què ja no hi creu ningú. Malgrat ser fill d'un guardia civil, Nino comença a veure els rojos amb uns altres ulls, sense deixar per això d'entendre poc a poc per què les coses són com són.
   Els llibres sobre la guerra civil i la postguerra en general em cansen una mica, el tema comença a fer-se-me repetitiu, però mai he trobat cap novel·la en què quedi tan ben reflectida la postguerra explicada pel fill d'un guàrdia civil, no és allò a què estem acostumats, que és el punt de vista dels perdedors, tot i que Nino no és cap guanyador. Les ferides no es tanquen, tal com queda palès en el títol de la sèrie, Episodios de una guerra interminable.
   Un cop més, Almudena Grandes m'ha deixat encantada per la maestria amb què ha escrit aquest llibre, com ha sabut narrar la segona part dels anys 40 des dels ulls d'un nen que està en el bàndol en què està per pura casualitat, que no acaba d'entendre per què altres nens del poble no volen jugar amb ell, per què li giren la cara les dones vestides de negre, per què sent crits a les nits perquè les parets de casa són molt fines.
   M'ha agradat més que Inés y la alegría, ja estic esperant el següent. I el detall de connectar personatges en tots dos llibres ha estat una agradable sorpresa.

dijous, 23 d’agost del 2012

La tendresa dels llops


    En Dove River, un petit poble canadenc habitat per emigrants escocesos durant la segona meitat del segle XIX,  apareix el cadàver d'un comerciant d'origen francès, assassinat. Al mateix temps un jove del poble desapareix, cosa que el converteix en el principal sospitós. Enmig del rigorós hivern, tot un seguit de personatges comencen la recerca del jove Francis, entre ells la seva mare, amb un matrimoni trist i un passat molt dur. Altres personatges, com paranyers, indis convertits al cristianisme i membres de una important empresa dedicada a la venda de pells (i pel que sembla, guardians de la llei), van també rere les petjades d'en Francis, cadascun d'ells amb els seus matissos, les seves pors, tot dins una societat que viu en duríssimes condicions.

    El vaig trobar a la biblioteca de casualitat, la portada l'havia vist en algun lloc i recordava bones crítiques (de Quadern de mots i Viu i llegeix), i tot i que no em venia gaire de gust una lectura de temps passats, haig de dir que m'ha agradat molt. La protagonista, la senyora Ross, mare d'en Francis, porta el pes de la novel·la, i en alguns dels capítols ella és la narradora. 
   La descripció de la societat en què vivien els colons escocesos també m'ha agradat, com poden arribar a ser de selectius, per dir-ho d'alguna manera, amb la gent que els envolta: ningú que no sigui escocès no està al seu nivell, ni cultural ni socialment, i ni parlar-ne dels indis, tot i que estan convertits al cristianisme i batejats amb noms cristians. I també he trobat molt interessant com l'autora, Stef Penney, descriu tant la protagonista com els altres personatges, aprofondint en la seva psicologia. 
   I pel que fa als indis, com els colons els tenien sotmesos als seus desitjos enganxant-los a l'alcohol, realment penós.


    

diumenge, 19 d’agost del 2012

El verano de los juguetes muertos



    L'inspector Héctor Salgado torna d'unes "vacances" obligades a causa d'un comportament fora de les normes. Mentre espera la resolució del seu cas el seu cap li assigna, de manera extraoficial, la investigació de la mort d'un jove de bona família. Tot apunta a un suïcidi, però la mare del jove, que el va abandonar quan era petit, no creu en aquesta teoria, i presiona la policia per tal que esbrinin la veritat. 
   En un agost xafogós clàssic dels estius de Barcelona, Salgado i els seus companys treballen en aquest cas, mentre que l'error que va cometre Salgado i que va provocar la seva separació del servei li va passant factura en forma d'estranyes i amenaçants circumstàncies.
   Aquest és un llibre típic per llegir a la platja, imaginant els carrers de la Barcelona agobiant de calor de l'estiu, molt entretingut i proper, amb una trama força interessant i uns personatges acceptablement creïbles. Què més es pot demanar per 6,95 euros, en una edició de butxaca bastant resistent?

dijous, 9 d’agost del 2012

Cincuenta sombras de Grey

    Anastasia Steele és una jove i innocent estudiant de Lletres a punt d'acabar la seva carrera universitària. Per donar un cop de mà a la seva companya d'habitació, malalta, accedeix a fer per ella una entrevista per a la revista de la universitat al conegut empresari Christian Grey, enigmàtic, misteriós i molt atractiu. Anastasia quedarà fascinada per la imponent personalitat de Grey, un home de turmentada personalitat, amb un passat obscur que ha modelat el seu estrany caràcter, fortament dominant i controlador. Inicien una relació tortuosa en què ell és dominador i ella submisa, i on l'Anastasia anirà descobrint obscurs camins cada cop més foscos.
cincuenta sombras de grey-e.l. james-9788425348839
    Quan vaig començar aquest llibre no sabia de què anava, només havia llegit l'etiqueta enganxada a la coberta: "Sí, este es el libro del que todo el mundo habla". I, segons diu a la contracoberta, milions de dones americanes han quedat engaxades i fascinades per aquesta primera obra que forma part d'una trilogia. Un cop acabat, he llegit crítiques que parlen d'una novel·la fascinant i altres que parlen de brossa en paper. A mi no m'ha fet ni fred ni calor, he llegit alguna que altra novel·la eròtica molt millor que aquest totxo de 544 pàgines que m'ha semblat un producte del millor màrketing americà, que el ven com un llibre que trenca motllos. Si aquesta trilogia ha revolucionat la vida sexual de moltes dones americanes més val que s'ho facin mirar.
    Tot i això, no em penedeixo d'haver-ho llegit, és de lectura ràpida i fàcil, amb personatges un pèl artificials i prefabricats pel meu gust, però entretingut i amb final previsible. No crec que llegeixi cap dels dos que el segueixen, encara que mai se sap...
    Un petit apunt d'última hora: durant les vacances he vist moltes angleses que el llegeixen a la platja.