dissabte, 22 de setembre del 2012

Lectures escolars II: Diari, d'Anna Frank


    Diari recull les experiències viscudes per l'adolescent Anna Frank en els dies previs i durant la seva reclusió, que va durar més de dos anys, amagats de la persecució nazi, en un amagatall dins l'empresa on treballava el seu pare. La família Frank va compartir espai amb la família Van Daan i el senyor Dussel, en total vuit persones de les quals únicament el pare de l'Anna va sobreviure. Ell va recuperar el diari gràcies a una de les persones que va ajudar a amagar els perseguits, i va publicar-ho.

   En el seu diari, l'Anna comença parlant dels seus amics i de la vida feliç i despreocupada que portava abans d'haver-se d'amagar. Un cop tancats, la novetat fa que vegi la seva reclusió com una experiència fins i tot divertida. Però els problemes de convivència aviat canvien aquest panorama i els seu trajecte per l'adolescència fa que cada cop tot esdevingui més gris, més trist i més decebedor. No només li resulta insufrible la companyia dels Van Daan i del senyor Dussel, sinó que cada cop més s'allunya de la seva mare, amb qui no té una bona relació, i del seu pare, a qui més estima però que no l'entèn, fins el punt que, en les parts finals del diari la seva mare pràcticament no apareix. Malgrat això, i amb els daltabaixos d'humor propis de la seva edat, l'Anna va madurant com a persona i parla uns dies de felicitat, d'altres de tristesa, del seu futur, dels seus desitjos, de la seva visió de la política i de la persecució dels jueus, de voler convertir-se en escriptora.
   La lectura del Diari ha estat a estones interessant i a estones avorrida, sense perdre en cap moment el valor que representa com a testimoni d'una guerra tan cruel i desoladora. Un cop acabat, vaig buscar l'entrada corresponent a la Viquipèdia, i resulta esfereïdor llegir com van acabar els seus dies tant la família Frank com la resta de persones que surten en el Diari, els amagats i els qui van ajudar els amagats facilitant-los menjar, roba i tot allò que els hi calia. També resulta interessant fer una ullada al lloc web oficial de la casa-museu: http://www.annefrank.org/es/
   

6 comentaris:

  1. Com a lectura escolar no sé si la trobo massa adequada, no ho dic tant pel tema com pel fet de fer-se, a estones, una mica pesada, cosa que a tu també t’ha passat. Al febrer vaig llegir i ressenyar “Pastís de xocolata amb Hitler”, que diuen que és l’Anna Frank alemanya, té una part escrita, també, en forma de diari. És molt dura i interessant alhora. Crec que et pot agradar.

    ResponElimina
  2. Quan dic lectura escolar em refereixo als llibres que fan llegir a l'institut de la meva canalla, i aquest el van recomanar per segon d'ESO; jo, en tot cas, l'hauria recomanat per a batxillerat.
    Gràcies per la recomanació, no coneixia aquest llibre, me l'apunto.

    ResponElimina
  3. L'expliques bé. A mi també em va avorrir a estones. Com a document està bé, però la nena és una mica repel·lent, i acaba cansant. El vaig llegir fa pocs anys, a l'escola mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobreta, sí que resulta repel·lent, sobretot al començament del diari, quan comenta la quantitat d'admiradors que té. Tot i que l'he puntuat alt, m'ha decebut.

      Elimina
    2. Pobreta!! Jo m'esgarrifo de pensar de passar com estaria si em fessin estar una setmana sense sortir de casa, mirant de no fer soroll, vigilant amb les finestres... Imagineu com havia d'estar ella! Doncs jo trobo que encara és prou "normal" ;-))

      Elimina
  4. Sí, la veritat és que prou bé ho porta per l'edat que té, i també la resta d'amagats, no m'estranya que els problemes de convivència siguin continus, i en coses tan bàsiques com no poder anar al lavabo per no fer soroll.

    ResponElimina