divendres, 19 d’abril del 2013

El puente de los asesinos


    Última entrega de les aventures del capità Alatriste (que no és capità), antiheroi per excel·lència del començament del declivi de l'imperi espanyol. Seguint la línia de les anteriors, aquesta novel·la ens presenta un encara jove Íñigo Balboa més madur, fent de mercenari  amb el capità i els seus inseparables companys de fatigues, de les intrigues i conspiracions dels grans dominants de la política, com el conde-duque de Olivares. I en aquest cas s'afegeix la presència de Francisco de Quevedo, que també participa encara que només al començament.

    Resulta curiosa la manera d'escriure que utilitza Pérez-Reverte, amb un castellà ric en matissos, amb moltes paraules que no tinc ni idea què volen dir ni penso buscar-les, però que fan goig, tot imaginant personatges de capa i espasa parlant així. Alguna d'aquestes paraules i frases sí que són dignes de mencionar, com aquesta: " Justo en ese momento, con un mandoble casi despectivo, lo desarmaba de su espada y le ponía la punta del acero en la gola, con ojos de matar". Cosa que em va portar a consultar el diccionari de La Real Academia de la Lengua Española, i efectivament, gola vol dir exactament el mateix que en català.
    No costa gaire imaginar a Viggo Mortensen apuntant amb la punta de l'espasa al coll d'algun malvat, mirant-lo amb els seus ulls clars (glaucos, segons  repeteix bastant sovint l'autor).
    En resum, una lectura agradable, sempre i quan agradi aquest tipus de novel·la, que és una mica especial, no recomanable per a tot tipus de lectors. Jo he llegit tota la sèrie fins ara publicada i m'ha agrada, tot i que hi ha alguna part excessivament descriptiva, però que suposo que molt ben treballada per l'autor.

dilluns, 1 d’abril del 2013

Senderisme (II)


   
 Ja ho sabem que quan majoritàriament tothom fa festa no és aconsellable fer excursions d'aquelles que fa tothom, sobretot si ens agrada anar pel bosc sentint només les nostres passes i els ocells. Es corre el risc de trobar, en aquest cas la Mola, més plena que la Rambla un dia de rebaixes. Però com tothom té dret a sortir on vulgui i quan li vingui de gust, ens trobem un panorama com el de la foto, amb un dia fantàstic (de fet, l'únic dia bo que ha fet en tota la Setmana Santa), i els camins plens de gent. 

   Pujant des de Can Robert el camí no és tan llarg com des de Coll d'Estenalles, en una hora i escaig podem estar a dalt, fent cames fortes en una pujada força assequible.