diumenge, 25 d’agost del 2013

Històries veïnals - Obra col·lectiva


    Fa ja un quants anys que El Veí de dalt i uns quants blocaires més van encetar les Històries veïnals, on es proposa un tema, unes imatges, unes cançons, qualsevol cosa que se'ls vingui al cap, per escriure petits relats relacionats amb els temes proposats. Així, més o menys van començar aquestes tongades d'històries d'allò més imaginatives, divertides i/o tendres, i que segueixen any rere any, cada vegada amb diferents col·laboradors organitzats sota la batuta del Veí. 

    Un altre cop ha anat a parar a les meves mans un llibre de relats curts, que no acostumen a agradar-me, i un altre cop m'haig de desdir, ja que la lectura m'ha resultat d'allò més entretinguda. No sé si tenen gran qualitat literària, però són tan diferents i originals que no me'n puc estar de recomanar-les. Per a més informació i més acurada, cal visitar el bloc del Veí: http://malerudeveuret.blogspot.com.es/.
     I a més, el recull d'Històries veïnals va venir acompanyat d'un llibre anomenat Històries pornohumorístiques a dues llengües i quatre mans, un altre recull de relats una mica més llargs i força més calents que les Històries... No hi ha com veure la vida amb sentit de l'humor.
     I amb aquest dos llibres tan diferents del que acostumo a llegir normalment, s'acaben les vacances d'estiu.

    

dissabte, 17 d’agost del 2013

La verdad sobre el caso Harry Quebert


    Després d'aconseguir un gran èxit com a escriptor amb el seu primer llibre, en Marcus és incapaç d'escriure una línia per al següent. Passen les setmanes i la inspiració no apareix enlloc, així que Marcus decideix fer una visita al seu professor, el famós Harry Quebert, autor d'una famosa novel·la, que el va ensenyar a escriure i a ser escriptor (que no és ben bé el mateix). A casa d'en Harry descobrirà que durant l'estiu de 1975 va mantenir una relació secreta amb l'adolescent Nola Kellergan, que va desaparèixer. Poc després en Harry és detingut per la policia en trobar-se al seu jardí el cos enterrat de Nola.

   En Marcus no creu que en Harry sigui culpable de la mort de Nola, i comença una investigació pel seu compte per esbrinar què va passar l'estiu de la seva desaparició. 
   Han estat 660 pàgines d'una lectura molt i molt entretinguda, amb salts temporals molt ben planificats per l'autor, on tot un seguit de personatges, els habitants d'Aurora (el poble on viu en Harry), fan cadascú el seu paper, sorprenent a vegades. Joël Decker fa un retrat de la societat americana bastant encertat, on els mitjans de comunicació mouen l'opinió pública i fan que qui avui és la figura més estimada l'endemà és la persona més odiada per tothom.
   En definitiva, La verdad sobre el caso Harry Quebert es llegeix fàcilment, és entretingut, està molt ben acabat, manté el nivell durant tota la novel·la i no deixa cap fil penjat. Potser no és una meravella literària, però les expectatives que hi tenia posades s'han complert amb escreix. Recomanat per L'Espolsada, si ho recomana és que és bó: (http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/2013/06/la-veritat-sobre-el-cas-harry-quebert.html)

divendres, 9 d’agost del 2013

Ojos de hielo


    El cos sense vida de Jaime Bernat apareix una matinada de novembre en les seves terres. Ràpidament la policia comença a sospitar de Dana Prats, jove veterinària que posseeix algunes de les terres desitjades per Bernat, poderós terratinent de la Cerdanya. Dana es troba sola i assetjada pels deutes, i és víctima de la rumorologia dels pobles de la comarca, que coneixen la històrica enemistat de la seva família amb els Bernat. Kate Salas, amiga de la infància de la Dana i advocada, creu fermament en la seva innocència i intenta ajudar-la. La Kate és una professional triomfadora i sense escrúpols que fa anys va deixar el seu poble fugint de la tirania de la seva família, encapçalada pel seu avi, excomissari.

    J.B., sergent de la policia, haurà d'investigar el cas en un entorn hostil i desconegut per ell, on ha anat a parar després de diversos problemes disciplinaris en el seu anterior destí, i vigilat de prop per la seva cap, que té els seus propis interessos personals en aquest crim.
    Tot i estar ambientada a la Cerdanya, vaig escollir llegir aquesta novel·la en castellà quan vaig saber que la versió original era aquesta. I tot i agafar-la amb ganes, se m'ha fet una mica pesada, complicada de seguir per l'entrelligat de personatges. La trama és bona però el final precipitat, i tant la Kate com el sergent se m'han fet d'allò més antipàtics, cosa que poques vegades em passa. Fins i tot a vegades he arribat a perdre el fil, alguns detalls de la investigació no m'han acabat de convèncer i crec que queden coses enlaire.
    Tot i això, no puc deixar de treure-li el mèrit que té escriure una primera novel·la de quasi set-centes pàgines com aquesta a la Carolina Solé, que tinc entès que ja té una segona part preparada, on suposo acabarà tancant allò que ha quedat a mitges en Ojos de hielo.