diumenge, 29 de setembre del 2013

La dona veloç

    Qui no s'ha sentit identificat o identificada algun cop per la neurosi obsesiva que pateix la Nes? Tots, en un moment o altre, hem mesurat el temps que triguem a fer les nostres activitats quotidianes, hem estudiat com escurçar aquest temps que triguem a fer-les per aprofitar el temps estalviat per fer altres activitats. El cas és omplir la vida completament, sense deixar estones mortes, no sigui que una estona lliure ens permeti pensar en la nostra vida. Aquesta és la rutina de la Nes, viure ocupant absolutament cada minut del seu dia a dia amb activitats absolutament cronometrades per estalviar al màxim el temps. Tanmateix no té temps de fer altres coses com visitar la seva germana o passar més temps amb el seu pare. Tampoc no té temps de plantejar-se la seva relació amorosa amb l'Eloi, el seu amant des de fa una pila d'anys.
   La vida de la Nes és una metàfora del temps que es viu ara, sempre atrafegats d'un lloc a l'altre, sempre correns, passant la vida sense adonar-se que s'està vivint i que també cal aturar-se, reflexionar, gaudir d'estones sense fer res per trobar-se un mateix.
   La dona veloç comença així i així manté el ritme durant gairebé tota la novel·la, però cap al final perd pistonada de manera estrepitosa, els dos últims capítols tiren per terra l'esplèndida feina feta per l'Imma Monsó en retratrar tot un seguit de personatges molt ben treballats, tant la Nes com la seva família i els seus amics. No puc dir que no m'hagi agradat, però les últimes seixanta pàgines i el final no m'han convençut gens.

dimarts, 17 de setembre del 2013

Trafalgar


    
    De vegades tenim a l'abast llibres que no ens criden, que no ens ve de gust llegir, que mai trobem el moment per començar, que es queden mesos a sobre d'una tauleta agafant pols, o que simplement només veient el nom de l'autor ja fa mandra llegir-los. I és que Benito Pérez Galdós és sens dubte un gran escriptor, però el fet de què sigui lectura obligatòria en el batxillerat d'abans fa que molts l'haguem avorrit. 
   Però un bon dia veig al bloc de http://serendipia-monica.blogspot.com/, ja fa uns mesos, que havien encetat una lectura conjunta dels Episodios Nacionales de tan il·lustre escriptor. I jo que tinc a l'abast de la mà tota la col·lecció i perdent-me aquest esdeveniment que sens dubte engresca. Així que més aviat tard, per fi he llegit Trafalgar.
    El jove Gabriel treballa al servei d'un capità a punt de la jubilació però que troba a faltar la vida a bord d'un vaixell de guerra. Tant la troba a faltar que malgrat la seva edat i el seu estat físic decideix embarcar-se al Santísima Trinidad acompanyat del Gabriel, que narra en primera persona els esdeveniments immediatament anteriors i posterior a la batalla de Trafalgar, a la vegada que els diàlegs dels personatges serveixen a Galdós per criticar la ineptitud dels governants i la corrupció política que abocava el país al desastre.
    De lectura relativament fàcil i no gaires pàgines, ho recomano per a tots aquells a qui agradi la novel·la rigurosament històrica.

dissabte, 7 de setembre del 2013

L'estiu no s'acaba mai

    De visita a en una biblioteca on no havia anat mai abans però segur que hi tornaré, trobo un prestatge enorme de novetats, o així les han marcat el personal de la biblioteca. M'ho començo a mirar per sobre i trobo un llibre de 195 pàgines del qual m'atrau molt el títol, i sense pensar-m'ho gaire l'agafo junt amb el llibre pel qual havia anat expressament a aquesta biblioteca.
   L'estiu no s'acaba mai és un recull de petites històries quotidianes escrites amb un ritme suau, lent i descriptiu, com si l'Alba Dedeu hagués escrit paraula a paraula el pensament de cadascún dels protagonistes de cada conte, que podria ser qualsevol de nosaltres. Això fa que tant els personatges com les històries se'ns facin molt properes, qui no s'ha trobat algun cop en situacions semblants com les narrades en L'últim adéu, Ensaladilla o Excursió?
    Un altre cop  em trobo amb un llibre de relats curts que m'ha agradat molt, trobat sense buscar-ho i de manera casual, una delícia de lectura que se m'ha fet curta. I també ho va recomanar fa mesos L'espolsada llibres.

dijous, 5 de setembre del 2013

Senderisme IV: flora pirenaica d'estiu

Iris xiphioides
    Encara que som a finals d'estiu, caminant pel Pirineu és possible trobar flors molt maques, sobretot aquest any que ha plogut tant. Aquestes fotos són d'algunes de les que he anat trobant pujant cap el refugi de la Cabana Sorda, a Andorra, una excursió no gaire llarga, però amb una pujada una mica forta en la seva primera part.  
    El punt de partida és la carretera de la Vall d'Incles, una carretera secundària i a vegades tancada, o bé perquè hi va massa gent d'excursió per la zona o bé a l'hivern per la neu. A mà esquerra hi ha un rètol de fusta que indica el camí de pujada, que transcorre en gran part pel mig del bosc i al costat de torrents d'aigua. Es pot descarregar un pdf de la ruta a la web de turisme d'Andorra.
Aconitum napellus

Gentiana sp