dilluns, 27 de gener del 2014

El francotirador paciente

    Alejandra (Lex) és una especialista en art urbà que reb l'encàrrec per part d'una editorial de preparar un llibre sobre Sniper, un grafiter llegendari, d'identitat desconeguda, que des de fa anys va deixant la seva empremta en zones emblemàtiques de Madrid i Lisboa, la marca de la visió d'un franctirador. Sniper és un personatge misteriós, rebel i esmunyedís, pocs el coneixen però ningú desvetllarà la seva identitat. Admirat per molts, té un gran poder de convocatòria, tot organitzant jornades nocturnes d'expressió grafitera per llocs a vegades perillosos i de tan difícil accés que fins i tot s'han produit víctimes mortals.
    Si es legal, no es grafiti; aquest és un dels principis de la filosofia personal d'Sniper. Lex s'endinsarà en profunditat en el món dels grafiters per tal de localitzar Sniper i fer-li una sucosa proposta.
    Pérez-Reverte té un estil molt personal que ha d'agradar, un gran escriptor sens dubte però que en aquest cas, amb diàlegs curts que diuen i no diuen al mateix temps, m'ha deixat fora de joc més d'un cop, he tingut la sensació final que no he acabat d'entendre el fons d'aquesta novel·la. Tot i això, l'he trobat interessant pel fet de tractar un món desconegut i marginal com el dels grafiters.

dimarts, 14 de gener del 2014

Legado en los huesos

    Segona entrega de la trilogia del Baztán, en la qual la inspectora Amaia Salazar torna a la feina coincidint amb el suïcidi de l'assassí de la jove Johana tot just quan anava a ser jutjat. Tot i que el cas ja estava resolt per la confessió de l'acusat, Amaia es veu implicada de nou, ja que l'assassí ha deixat un missatge dirigit expressament a ella amb la paraula Tarttalo, nom d'un personatge de la mitologia navarresa, un ésser fort, amb un únic ull i que devora les seves víctimes, deixant els ossos prop del seu cau per atemorir tot aquell que gossi apropar-se als seus dominis.
    

    Un cop més, Amaia s'haurà d'enfrontar al seu passat, als fantasmes nocturns que no la deixen descansar, a les seves pors que poc a poc va deixant enrere, fins i tot haurà de remuntar-se al passat de la seva família per resoldre el misteri del Tarttalo.

    Si la primera entrega de la trilogia em va agradar, més la segona, on l'autora torna a descriure amb maestria l'ambient inquietant, angoixant i a vegades depriment de la vall del Baztán: l'acció es desenvolupa un altre cop a l'hivern, amb fred, poques hores de llum i molta pluja. Això no vol dir que sigui una novel·la negra magistral, algun personatge trontolla una mica, com James, el marit d'Amaia, una mica fluix i inversemblant pel meu gust.