dimecres, 25 de gener del 2017

El maltès

Resultado de imagen de el maltes llibre jeroni marin surroca
   L'inspector Garini està a punt de jubilar-se, només li falten tres setmanes per descansar plàcidament al costat de la seva estimada esposa Sofia i gaudir d'un merescut retir després d'anys dedicats a combatre el crim a la ciutat de Florència. Però malauradament aquest és el moment escollit per un assassí en sèrie per tornar a actuar després d'un temps desaparegut, aquest cop a Roma, tot fent que en Garini s'angoixi recordant vells fantasmes de casos no resolts en què el Maltès havia actuat a Florència. Per acabar-ho de complicar a la vall de Chianti, molt a prop, apareixen els cadàvers de tres treballadors del port de Nàpols aparentment assassinats per algun clan mafiós.
   El Maltés és la primera novel·la de Jeroni Marin Surroca, de qui vaig llegir no fa gaire Sírius, novel·la d'espies que em va agradar molt. La trama d'El Maltès està ben desenvolupada, amb uns personatges treballats, tant l'inspector Garini com la seva companya, la jove i impetuosa Graziella Bruni, i també el Maltès, assassí fonedís que es dedica a matar delinqüents ja sortits de presó com pederastes i violadors. Tot i que m'agrada molt la novel·la negra, les d'assassins psicòpates no són les meves favorites, malgrat això amb aquesta no he trobat com m'ha passat amb d'altres en què el policia protagonista és un personatge turmentat i solitari, sinó que és home ben normal tenint en compte la seva feina.
   
   

    

diumenge, 8 de gener del 2017

El jove Nathaniel Hathorne

Resultado de imagen de el jove nathaniel hathorne
    Volia ser escriptor, però va acabar estudiant dret, i mentrestant aprofitava per escriure coses que no acabava ni publicaba. Després d'uns anys i ja no tan jove, el protagonista sense nom es troba per casualitat amb un dels seus escrits publicat, i com a autor consta un home que va viure al segle XIX!.

    Aquesta és la trama de El jove Nathaniel Hathorne, un petit llibre de només 92 pàgines i que va rebre el premi al concurs de narrativa breu Ciutat d'Amposta, on fonamentalment es tracten el tema del plagi literari i el difícil procés de l'escriptura. I sempre dic que no m'agraden els relats curts, i que no m'agraden els efectes paranormals, tanmateix me l'he llegit en una estoneta d'un matí d'un dia de festa i m'ho he passat d'allò més bé. I he aprofitat per culturitzar-me una mica, ja que l'autor, Víctor Sabaté, inclou en el relat cites d'escriptors consagrats que dubto que llegeixi algun dia, com Borges o Vargas-Llosa, inclús el mateix Nathaniel Hawthorne, del qual desconeixia l'existència.

divendres, 6 de gener del 2017

Tiempo de silencio

Resultado de imagen de tiempo de silencio    En el Madrid de finals dels quaranta el jove metge Pedro es dedica a investigar un determinat tipus de càncer de transmissió genètica en ratolins. Pedro treballa amb una determinada raça de ratolins, dels quals no disposa. L'Amador, un treballador del laboratori, el posarà en contacte amb el Muecas, personatge peculiar que viu amb la seva família en una miserable zona de barraques de la perifèria de la gran ciutat, i que, estranyament, pot proporcionar a Pedro aquests ratolins, que cria a casa seva. L'entrada en contacte de Pedro amb el Muecas provocarà una sèrie de fets que conduiran el jove investigador a una situació inesperada i sorprenent.
    Feia temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la, considerada per alguns un clàssic de la literatura castellana moderna, en una edició actualitzada, ja que va ser en part censurada quan es va publicar el 1961. I la veritat és que tot just començar-la he estat a punt de deixar-la, en trobar-me amb un estil carregat d'adjetius impossibles i amb interminables frases que comencen en una pàgina i acaben en la següent. Però a la pàgina 15 vaig trobar una d'aquestes frases eternes que m'ha captivat amb la descripció que fa de la ciutat de Madrid. En aquest punt vaig decidir acabar-la com fos, a despit de perdre'm en un estil que no m'agrada però que ha aconseguit enganxar-me a la narració per la magnífica descripció que fa de la societat de l'època. Tot i que és difícil ha valgut la pena, és una de les millors novel·les que he llegit últimament.