diumenge, 21 de maig del 2017

Los mares del sur

Resultado de imagen de los mares del sur manuel vazquez montalban
    El cadàver de l'empresari Stuart Pedrell apareix en un solar abandonat del barri de la Trinitat amb ferides d'arma blanca. A banda de la investigació policial, el detectiu Pepe Carvalho rep l'encàrrec per part de la vídua d'esbrinar què va passar en l'últim any de vida de l'empresari, que en teoria havia patit una crisi existencial i havia marxat als mars del sud, seguint l'exemple de Gauguin.

   Feia temps que volia llegir Vázquez Montalbán, com a entusiasta lectora de novel·la negra que sóc, i he escollit aquesta per ser la més celebrada de la saga de Pepe Carvalho, i ha estat un encert. Sembla mentida com en tan poques pàgines es poden dir tantes coses, tant del protagonista i la seva peculiar manera de ser (crema cada dia un llibre de la seva biblioteca en la llar de foc), com de la societat barcelonina de 1979, tant de l'alta burgesia a la qual pertany el mort, com de la classe obrera que viu en un barri imaginari però real de la perifèria de la ciutat construït precisament per una empresa de la víctima.
   Sens dubte no serà el meu últim Carvalho, personatge singular amb una forta personalitat i que segurament té trets del mateix Manuel Vázquez Montalbán, com la passió per la gastronomia o el passat polític d'esquerres.

dilluns, 15 de maig del 2017

El professor d'història

Resultado de imagen de el professor d'historia joan f mira   Un professor d'història de la Universitat de València pateix un accident lleu a l'entrada de la facultat. Aquest incident, aparentment sense importància, fa que el professor reflexioni i ajorni el seu retorn a les classes.
   Poca cosa més puc dir d'un llibre que he deixat a la pàgina 49 de 308, i no perquè pensi que no és una bona lectura, ans al contrari, està molt ben escrit i convida a la reflexió sobre la societat actual, no és un simple entreteniment. El que m'ha passat és que les seves frases llargues i profundes, la manca de diàleg i el moment personal que m'ha generat com a lectora Patria fa que ara mateix no sigui el millor moment per treure-li tot el suc, que en té i de sobres. Segurament hi retorni més endavant.

diumenge, 7 de maig del 2017

Patria

Resultado de imagen de patria fernando aramburu
  Amb l'anunci d'ETA de la seva decisió de l'abandonament de la lluita armada, Bittori decideix que ha arribat el moment de tornar al seu poble, d'on va marxar després de la mort del seu marit, el Txato, a mans d'un terrorista. La presència de Bittori en el poble genera inquietud en alguns dels seus habitants, especialment en qui va ser la seva millor amiga Miren, mare d'un jove empresonat per terrorisme i de qui Bittori sospita que va participar en la mort del Txato. La relació entre Bittori i Miren, bones amigues des de la infància, es va anar deteriorant progressivament a mesura que Miren s'anava radicalitzant en recolzar completament el seu fill gran. El retorn de Bittori al poble és progressiu, cada dia agafa l'autobús des de San Sebastián fins al seu poble, on passa unes hores en la seva casa, i després torna, a explicar-li al Txato en la seva tomba com està tot, com han canviat les botigues, qui la saluda pel carrer i qui li gira la cara, el mossèn que li aconsella no tornar per no obrir velles ferides.

    Amb aquesta base Fernando Aramburu ha escrit una història dura, tan dura com la realitat, on cadascú dels personatges té una motivació per fer el que fa en un entorn que condiciona fortament el comportament de moltes persones. No només Bittori i Miren són protagonistes, també les dues famílies, marits i fills, personatges treballats tant o més que elles.
    Ja feia temps que havia llegit en algun lloc que Patria era un bon llibre, que si èxit de vendes, etc. Com ens passa a molts lectors independents que llegim el que ens dona la gana, la publicitat excessiva fa que en cas de decidir llegir un best-seller ho fem amb molta prevenció i amb un profund ull crític. En l'últim moment vaig decidir que aquest llibre seria el meu regal de Sant Jordi i la veritat és que ho recordaré durant molt temps, l'he trobat especial, m'ha enganxat com feia temps que no ho feia cap llibre, m'ha fet reflexionar i recordar quan era jove i escoltava les notícies dels atemptats d'ETA, les negociacions, la dispersió dels presos, i tantes altres que van marcar una època en la història d'Espanya. No sé si és un bon llibre però com a mínim no deixa lloc a la indiferència.