dissabte, 24 de juny del 2017

Recordarán tu nombre

Resultado de imagen de recordaran tu nombre libro    La història d'Espanya durant la primera part del segle XX és una assignatura que no em van ensenyar com cal a l'escola. A causa d'això abans de llegir aquest llibre desconeixia per complet qui era José Aranguren Roldán, el protagonista de Recordarán tu nombre, últim llibre de Lorenzo Silva, un autor a qui m'agrada seguir, més per la saga de Bevilacqua i Chamorro que per les altres novel·les que ha escrit, moltes de les quals també he llegit.
    En aquest nou llibre, Silva dedica els primers capítols a explicar el perquè va decidir escriure sobre Aranguren, general de la Guàrdia Civil destinat a Barcelona quan va escletar la Guerra Civil: la seva pròpia història familiar, amb dos avis que van formar part de l'exèrcit i de la policia i que van ser contemporanis d'Aranguren, amb qui també probablement van coincidir en algun moment de les seves vides. Els capítols següents estan dedicats ja no només a la biografia d'Aranguren sinó també a episodis i persones de la història contemporània que van estar relacionats amb el general en un moment o altre, directa o indirectament, i que formen part de la conjuntura històrica que permet entendre els precedents, com i perquè es van produir els fets del 18 de juliol de 1936. La importància històrica d'Aranguren recau en que en tot moment es va mantenir fidel a la legalitat política del moment, la República, fet que li va costar la vida un cop acabada la guerra. A més de la figura militar que va representar, Lorenzo Silva fa un retrat d'Aranguren com a persona, retratant un home de fortes conviccions personals, fill, espòs, pare i avi, respectuós sempre amb els règims polítics que va conéixer, i a qui la vida va donar també forts cops difícils de superar, com la mort d'alguns dels seus fills.
    Com a relat històric és un llibre que està molt bé, tot i que difícil de seguir per la quantitat de persones, càrrecs militars i polítics, que apareixen. Especialment complicats són els capítols dedicats a la guerra en el nord d'Àfrica, on molts dels militars implicats en el cop d'estat del 18 de juliol del 1936 van participar, resulta difícil entrendre l'estratègia militar, la ubicació de les petites batalles, escaramusses i batusses diverses entre l'exèrcit espanyol i les diferents tribus i caps del nord del Marroc. Ha estat una lectura farragosa per mi, tot i que no voldria treure-li el mèrit que té a l'autor, a qui suposo i sembla molt ben documentat sobre Aranguren, tot i que m'ha costat Déu i ajuda acabar-ho he volgut seguir fins al final per acabar d'entendre, dins les meves limitades possibilitats, la figura i la importància històrica del general Aranguren.

dilluns, 5 de juny del 2017

Beltenelbros

Resultado de imagen de beltenebros libro
    Han passat uns quants anys des del final de la guerra civil; Darman, antic capità de l'exèrcit de la República, rep l'encàrrec d'eliminar un traïdor a la resistència comunista. Des del seu tranquil retir a Anglaterra i per complir amb l'ordre que li han donat, Darman haurà d'emprendre un camí que el portarà a retrobar-se amb fantasmes del seu passat en tornar a Madrid, una ciutat que ha canviat molt des que va fugir a finals de la guerra, endinsant-se en una persecució dura i angoixant que el portarà al límit.
  A Beltenebros la narració és lenta, alternant passat i present, descriptiva i profunda, fins al punt que el lector se sent com si fos dins del cap del protagonista, dins les seves pors, les seves angoixes, amb tristos records que pesen massa; Darman s'ha d'enfrontar a foscos enemics: "Beltenebros, el príncipe de las tinieblas, el que habita y mira en la oscuridad, sin más luz que la de los cigarrillos que resplandecen como ojos." 
   Fa molts anys vaig llegir Plenilunio, en tinc un bon record i Antonio Muñoz Molina havia quedat en la llista d'autors que algun dia volia repetir, i de fet ho vaig intentar amb La noche de los tiempos, però és una novel·la molt llarga i no la vaig agafar en un bon moment; Carlota Fainberg em va resultar una mica decebedor però tot i així ho he volgut tornar a intentar. L'experiència amb Beltenebros, que té 256 pàgines, ha estat bona, Muñoz Molina és un gran escriptor tot i que no ho recomanaria per a tots els públics, ja que a vegades la seva manera d'escriure pot resultar feixuga.