dilluns, 28 d’agost del 2017

La última salida

Resultado de imagen de federico axat la ultima salida booket  Per  les vacances buscava un llibre entretingut, que no fes pensar gaire, amb prou pàgines per no quedar-me curta i edició de butxaca. Així que cap a la llibreria, on vaig trobar aquest "thriller de gran éxito internacional" de l'escriptor argentí Federico Axat.  N'havia sentit a parlar bé però no sabia de què anava.
   La última salida narra la història de Ted, un home jove i ric, empresari d'èxit, casat amb una dona a la qual estima i amb qui té dues filles. Però Ted està a punt de suïcidar-se d'un tret al cap. Just en el moment en què, sol a casa, està ja amb la pistola a la mà, un home pica a la porta de manera insistent, cridant-lo pel seu nom. Ted es desconcentra, qui és aquesta persona que coneix el seu nom i ve a molestar-lo de manera tan inoportuna? Just en aquell moment Ted veu un paper doblegat sobre la taula que té al costat i que no recorda haver deixat allà. El llegeix: " Abre la puerta, es tu última salida". Esgarrifós, no? Finalment Ted obre la porta i es troba amb un desconegut que li demana que posposi el seu suïcidi, tot fent-li una proposta força estranya però que finalment Ted acceptarà.
    Quan portava la meitat aproximadament de la lectura encara no entenia ben bé de què anava, fins que vaig arribar a la tercera de les quatre parts en què esta dividit el llibre. A partir d'aquell moment ja vaig veure que m'havia ficat en una novel·la amb una trama molt ben elaborada i amb un fort component de psicologia al qual no estic acostumada però que segurament farà les delícies d'aquells als qui agraden aquest tipus de novel·les.

dissabte, 19 d’agost del 2017

Si te dicen que caí

   La posguerra va ser una etapa molt difícil de la història d'aquest país , però si no s'ha viscut, per sort per la majoria dels que hi som ara aquí, només cal llegir Juan Marsé per capbussar-se en una Barcelona destrossada, en uns barris perifèrics com el Guinardó i el Carmel on van viure molts dels perdedors, o millor dit, on van sobreviure molts d'ells, ja que altres van quedar pel camí.
    En aquests barris és on viuen una colla de jovenets que passen el temps com poden, entre barraques i ruïnes que encara no s'han reconstruit, inventant històries meitat reials meitat ficció, les "aventis", i així passen l'estona mentre fan alguna trapelleria, recullen qualsevol cosa que es pugui vendre i van descobrint el sexe. 
    La lectura de Si te dicen que caí no és gens fàcil de seguir, a vegades no se sap qui és qui parla, es barreja passat i present: la majoria de la narració es desenvolupa a mitjans dels anys 40, però hi ha parts que corresponen a vint anys després. Tot i això, és tan bona la descriptiva de Marsé que fa que el lector s'endinsi profundament en la trista realitat narrada.  
    

dimarts, 1 d’agost del 2017

Argelagues

Resultado de imagen de argelagues  La Remei és filla de Castellterçol, de família de pagesos pobres, i com a tal la seva vida no és seva sinó que depèn de les decisions dels homes de la família. Acostumada a treballar des de ben petita, ha d'anar allà on mani el germà gran. És així com va a parar a Sabadell, on es convertirà en una més de les moltes dones que van portar endavant la indústria tèxtil local, treballant hores i hores sense descans i sense quasi drets, lluitant per tirar endavant els fills. Arguelagues és també la història de la Rosa i la Nina, totes elles dones fortes i lluitadores en un món dominat pels homes, i que formen part de la vida de l'autora, Gemma Ruiz.
  La lectura d'aquesta novel·la m'ha emocionat, m'ha entendrit, la narració és molt propera, són les protagonistes les que parlen tal i com es parla al carrer. Conec bé Sabadell, i això m'ha fet buscar els carrers on es desenvolupa l'acció, les fàbriques que encara existeixen i les que ja no; m'hi he traslladat literalment. Molt recomanable per recordar i conéixer la història propera d'unes dones com tantes altres a qui no s'ha pogut o volgut reconéixer el gran paper que han fet.