Reescriure el passat per controlar el present; aquesta és una de les tasques que duu a terme el Ministeri de la Veritat. La Policia del Pensament controla que ningú surti de la línia marcada pel Partit, que ningú caigui en el crimpensar. El Ministeri de la Pau dirigeix la guerra en un món que sempre està en guerra, ja sigui amb Euràsia o bé amb Orientàsia. El Ministeri de l'Abundància controla el racionament i distribució dels elements de primera necessitat, escassos en un món en guerra. Winston, treballador en el Ministeri de la Veritat, sap que el Partit manipula i enganya, la seva feina consisteix en això mateix, però no pot controlar del tot el seu pensament, cosa que li provoca gran angoixa: les telepantalles que tothom té a casa controlen qualsevol moviment que faci, les seves expressions facials, les paraules que pugui dir mentre dorm: el Gran Germà observa en tot moment els ciutadans. Winston comença a escriure un diari d'amagat i observa els companys i coneguts del Ministeri, tot buscant alguna petita senyal que l'indiqui que no és l'únic que té inquietuds que se surten de la norma marcada pel Partit.
Si hi ha clàssics que s'han de llegir, entre d'altres coses perquè fan pensar i molt, 1984 és un d'ells. En aquesta novel·la, que no sé si qualificar de ciència-ficció o futurista, Orwell dibuixa un món controlat fins al límit pel Gran Germà, personatge real o fictici que domina el present a través de l'observació contínua de la gent, que manipula fins i tot el passat, tot modificant-lo inclús en els llibres de text i diaris a la seva conveniència: el que no interessa es canvia, es torna a escriure, s'esborra tot allò que no interessa que es recordi.
Ha estat una lectura impactant, recomanable sí o sí, que tothom hauria de llegir en un moment o altre. George Orwell va ser un gran visionari, sens dubte.