Tiene que ser aquí

    En Daniel i la Claudette són una parella amb fills que viuen pràcticament allunyats del món al mig del camp, a Irlanda. No són una parella gens convencional: els fills no van a l'escola i la Claudette s'encarrega de la seva educació; la mateixa Claudette és una antiga celebritat del món del cinema que va fugir un bon dia i mai més el públic ha tornat a saber d'ella. En Daniel és un professor de lingüística nord-americà, pare de dos fills que viuen als Estats Units i que fa anys que no veu, ja que la seva exdona li va prohibir judicialment. Amb la parella i els dos fills en comú que tenen també viu l'Ari, fill adolescent d'una relació anterior de la Claudette. 

    Tots dos semblen feliços amb el destí escollit i la vida que fan, però tothom té un passat, i de vegades aquest passat retorna i fa reviure situacions que no es van resoldre i superar en el seu moment, fins al punt de fer molt difícil mantenir la còmoda rutina en què es van instal·lar fa anys. 

    Tiene que ser aquí és la tercera novel·la que llegeixo de Maggie O'Farrell, m'agrada com escriu tot i que l'estructura d'aquest llibre m'ha semblat una mica complicada: capítols amb títols tan estranys com "cabezas cercenadas, urogallos disecados"; salts continus en el temps, deixant anar molt a poc a poc la informació sobre els personatges. Suposo que és una manera de mantenir l'atenció del lector i que ha de ser difícil treballar-ho com a escriptor, ja m'està bé una mica però potser no cal tant. Sí que és veritat que cada personatge té el seu capítol per aprofondir en la seva personalitat i circumstàncies, tot i que en Daniel és el protagonista, un home fràgil però tendre a qui un dia el passat li obre una porta que pensava que s'havia tancat i li aboca a sobre una relació que va mantenir amb una dona fa molts anys i que no va acabar bé.

La meva germana viu sobre la llar de foc

   La família del James està destrossada per la mort fa anys de la seva germana Rose en un atemptat terrorista islàmic. La mare del James no ha pogut suportar la pressió i ha abandonat la família, deixant enrere un marit alcoholitzat, la Jasmine, germana bessona de la Rose, i en James, que ara està a punt de fer deu anys i pràcticament no recorda res de la germana desapareguda. Per tal de fer un tomb a la seva vida, el pare decideix marxar de Londres i anar cap a un lloc on no hi hagin musulmans, pels qui sent un profund rebuig. Un cop arribats a un poble ben allunyat de la gran ciutat, en James troba que pràcticament res no ha canviat: el pare continua bevent mentre ploriqueja mirant l'urna que conté les cendres de part del cos de la Rose, té els fills pràcticament desatesos, només la Jasmine cuida del seu germà petit. En James comença a l'escola i la companya de taula que li ha tocat resulta ser la Sunya, una nena musulmana, amb qui en James de seguida fa una bona amistat, mentre es troba estrany pensant que està traint al seu pare i la memòria de la germana que no recorda.

   La meva germana viu sobre la llar de foc és un tipus de novel·la qualificada de juvenil i que segurament no hauria escollit com a lectura si no fos perquè ha anat a parar a les meves mans per un sorteig realitzat a l'Instagram per @unmonminuscul. Narrada en primera persona, la visió innocent i pràctica que té en James de la seva dura realitat commou, emociona, de vegades arrenca un somriure i de vegades una llagrimeta. Ha estat una bona lectura, que fuig de sensibleries i que fa pensar, reflexionar.

Els ambaixadors

   Any 1949: Catalunya és una república independent de l'estat espanyol des dels fets d'octubre de 1934 i Carrasco i Formiguera és el seu president. En aquest moment el país es troba recuperant-se encara de la invasió nazi, i s'ha d'enfrontar a l'ombra sinistra d'una Espanya que es troba governada pel dictador Sanjurjo: primera gran sorpresa, el general Franco va morir en un accident d'avió el 1936. En aquest context històric, mossèn Esteve Farràs, que viu retirat a les valls d'Andorra, és cridat de manera urgent pel govern català per tornar a la seva altra professió d'espia, que va exercir durant molt temps al servei de Catalunya sobretot en els moments posteriors a la independència, la guerra de Ponent i la invasió de Catalunya per part de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.

   No voldria donar més detalls de la sorprenent trama de Els ambaixadors, novel·la de sis-centes pàgines en edició de butxaca que passen volant, un relat d'història-ficció que podria ser perfectament real, amb personatges ficticis, com mossèn Farràs, i molts de reals, des del mateix president Carrasco fins a Josep Pla, Domènec Batet, Tísner i d'altres. Tot això queda perfectament amanit amb un subtil toc d'humor, ironia, sarcasme i molta imaginació per part d'Albert Villaró, un autor de qui he llegit quasi bé tot el que ha escrit, m'agrada molt el seu estil, el domini que té del llenguatge i del vocabulari, fent que la lectura d'aquest gruix de pàgines passi volant i arrenqui un somriure de tant en tant, i a qui agraeixo la seva desbordant imaginació per crear aquesta ficció històrica que m'ha resultat una fantasia d'allò més creïble. 
    I no fa gaire Albert Villaró ha publicat una segona entrega amb Mossèn Farràs també com a protagonista, El sindicat de l'oblit. Si té el nivell de Els ambaixadors serà segur un gran èxit.

Senderisme VI

    Ja feia dies que no publicava res relacionat amb el senderisme, que no he deixat de practicar sempre que he pogut, que no és tan freqüentment com desitjaria però no em puc queixar.

    La ruta de què parlo és un camí que he fet amb raquetes de neu, però que es pot fer sense neu i gaudir-ho d'allò més. Es tracta d'una senda perfectament senyalitzada dins l'estació d'esquí nòrdic Tuixent-La Vansa, un lloc preciós que queda relativament a prop de les grans ciutats si es va a la recerca de neu. El camí transcorre al començament pel mig del bosc, amb alguna clariana de tant en tant fins arribar a la barraca del pastor. Un cop allà és pot optar per pujar a la Tossa Pelada (que no vaig fer) o bé seguir pel camí marcat i fer un recorregut circular no gaire llarg que es pot fer perfectament en un matí, són 7 km. Si es vol pujar a la Tossa Pelada cal afegir 3 km més, i de pujada.

    

Instint de supervivència

    La Sofia passa per un mal moment: sola amb dos fills petits, sense feina i ara sense poder pagar el pis on viuen, no veu altra solució que suïcidar-se. La seva veïna Raquel només pensa en els diners de la família del Francesc, amb qui va tenir un embolic sentimental fa anys. La Maria és una senyora ja gran, mare del Francesc i del seu germà bessó Claudi, mort en un accident; la Maria, que podria semblar una vella sola que no pot cuidar-se, passa els dies maquinant la seva venjança contra la Raquel, a qui considera responsable de la mort del seu fill Claudi, i de qui sap amb certesa que només l'interessen els diners de la seva família. El mal moment pel qual passa la Sofia farà que entre aquestes tres dones hi hagi una relació sens dubte complicada.

   De la col·lecció Llibres del Delicte, Instint de supervivència és un relat de manipulacions, maquinacions i segones intencions, de persones que amaguen el que pensen i els seus objectius darrera una màscara de respectabilitat i de persones "normals", cap d'ells fa el que fa sense una finalitat que gairebé sempre és el lucre personal o la revenja. Tot això localitzat en la ciutat de Lleida durant un calorós estiu com són els estius allà.

   Aquesta novel·la m'ha resultat entretinguda i fàcil de llegir malgrat que a vegades m'ha semblat difícil d'assumir el fet que tothom sigui tan manipulador, fins i tot qui més innocent sembla en les seves intencions. Ara que, després de llegir els agraïments de l'autora, Ramona Solé, al final del llibre, crec que miraré a la gent que m'envolta d'una altra manera.